Quants dels impulsors del manifest són Consellers/res Nacionals i van votar a favor de la reducció de delegats/des (dels de veritat, dels que voten) al proper Congrés? Això són noves maneres, això és obertura? Mentre les paraules no vinguin acompanyades d’accions, malament, que el paper ho aguant tot, i jo encara no he trobat un manifest que no poguès subscriure.
Manuel, ha d’haver un nou Consell Nacional per canviar la data. Així, els companys i companyes signants que siguin consellers i conselleres tindran una segona oportunitat per demostrar que són coherents amb el que signen i escriuen. Confiem.
això és el que s’hauria de concretar. I a més, tema finançament de partits, medi natural, economia sostenible, europa. No volem, només grans paraules, ni herois ni liders carismàtics.
Magnífica declaración de intenciones. Ahora solo falta concretar esa nueva orientación de la línea ideológica y ese nuevo estilo de dirección participativa y colegiada, que haga sentirse útil a nuestra militancia. Eso son, nuevas normas internas de funcionamiento y selección de liderazgos con la suficiente valentia como para llevarlas a cabo.
per que no quedi en més paraules, haurieu de poder explicar cap a on es vol anar. Temes: Nació, llengua, serveis socials, serveis públics, corrupció, transparència, mon financer……… Si no ho podeu explicar de manera inteligible pel ciutadà mitjà, seran més paraules de les que tots n’estem molt cansats. Massa. Així, dons, anomeneu uns comissió de transparència i aneu-vos explicant. Pot ser difícil, pot generar divisions dins del grup, però ho heu de fer, sinò pot semblar un grup que es munta el futur i més del mateix. Fent-ho, aclarireu idees, agafareu compromís. Dons, anims
Perdoneu, però opino com altres comentaris. Resulta un discurs ben buit de contingut: terminologia transmesa d’una generació a una altra, la que encapçaleu vosaltres. Què enteneu per la defensa del federalisme? No us organitzeu en “federacions”? Zapatero també ens va fer combregar amb la roda del federalisme. A més, quin era l’esperit fundacional del PSC? Em sapg greu, però ni us apropeu i, per tant, no podreu convèncer la ciutadania.
Avui he tingut una certa alegria política al veure el titular del diari, es per això que os envio estàs notes d’ànim per la proposta, Espero i desitjo que sigui de veritat una proposta de canvi radical, els ciutadans ho necessiten la societat ho demana i el PSC ha de encapçalar aquet canvi de forma en la Política, endavant excompanys os lo desitja un militant, que va ser de l’any 1977 fins al 2009
Jesús Tambo Gregorio
Ex-Secretari d’Organització de l’Agrupació de Vilanova i la Geltrú , Ex-Secretari d’Organització de la Federació X Alt Penedès-Garraf, Regidor de Vilanova i la Geltrú 1987-1995, Delegat d’ UGT i President del Comitè d’Empresa i molt mes Ex
Una de les coses que mes m’ha agradat al veure la notícia és que per fi, hi ha un col·lectiu en aquest partit que no té por en dir que som i volem un partit d’esquerres, amb totes les paraules. Per fi hem sento identificat amb una declaració d’intencions, un manifest, un quelcom que de cara al congrès ens pugui portar a tornar a ser aquell partit d’esquerres que hem de ser.
Opino que ja és hora que ens adonem que hem de lluitar contra la corrupció i la transparència. De deixar-nos de petiteses i bestieses i centrar-nos en fer felices a les persones, que és, al cap i a la fi, pel que es va crear la política, per servir al poble i fer-lo més feliç, fent de cada carrer, de cada avinguda, de cada poble i ciutat, un lloc millor per viure.
Puc subscriure tot el document, perquè és genèric i són les idees troncals del socialisme de sempre, però darrera de les consignes, per sota del mots i les definicions no hi ha massa aparell antic amb ganes de perpetuar-se? De totes maneres molta sort a tots i a totes!
Totalmente de acuerdo con el manifiesto. Honestamente, creo que era algo que la mayoría de la militancia esperabamos. Ahora nos falta el pálpito de ese nuevo estilo de dirección colegiada y participativa. La militancia, al fín, sentirá que sus aportaciones y discrepancias en las asambleas de Agrupación, serán tenidas en cuenta, en el convencimiento de que qien sale fortalecido es el partido y por, ende, cuantos lo conformamos.
Estem davant d´un congrés i d´unes eleccions , la gent s´està posicionant .Però els militants de base el que volem és un partit fort i decidit , amb un cap que sàpigo portar el partit i atraure la gent progresista cap al nostre progecte , amb fets , i amb paraules clares per a que la gent pugo endendre el nostre progecte . En cas contrari tindrem corvengència per a molts anys . Ah !!!, els debats els em de plantejar nosaltres , no els tertulians .
Crec que ja era hora de que els partits polítics, en aquest cas el PSC, vulguin fer un canvi en la seva estructura interna. Es una gran oportunitat per a tornar a començar de nou i fer veure especialment als més joves que hi ha una intenció per part dels partits polítics a una millora que sera util per a tothom.
La carta és un bon compendi d’intencions, però no oblidem que el nostre electorat necessita respostes més concretes. Hem de parlar de refermar vells valors,com ara el cultiu de l’esforç, la significació del treball, la humilitat i prudència en les formes i un esperit de servei a la comunitat en la qual vivim. I també dels nous valors : el respecte a l’entorn, la preservació del planeta i al patrimoni extraordinari de la diversitat de la nostra societat, per exemple.Volem una societat més democràtica i més justa. Hem de canviar el nostre model de vida, tan personalment com col.lectivament, reduint el consumisme, repartint el treball, participant les decisions, construint en equip…Teniu el meu suport.
Les antigues majories han donat pas a una fornada de dirigents poc acostumats a fer política amb majúscules. Cal deixar els despatxos de Nicaragua i patejar el carrer, parlar amb la gent que pateix, aguantar les recriminacions que ens fan els ciutadans que es troben sense veritables polítiques d’esquerra. Per mi això és molt més important que la relació amb el PSOE. Cal fixar una veritable posició d’esquerra, sense complexos, i estar al costat dels treballadors i de les families que veuen com perden la feina i la dignitat. La dreta, en les seves fórmules diverses,ciu, pp etc ja té qui els voti. I estan molt mobilitzats. Sóm nosaltres qui hem de seduïr a aquells que s’han anat quedant a casa, i només ho podrem fer amb propostes creïbles per tal que el ciutada es senti recolzat davant de les polítiques neocon que ens volen imposar. Ens hi hem de deixar la pell, començant per recuperar la nostra dignitat socialista.
Jo confio plenament am els meus amics del PSC,tot el que digui en ver a ells ,es poc son una gran família ,ells alguna vegada es poden haver equivocat perquè d’errors tots en fem,pro ja transparència i per aquest motiu ,no fa falta que digui res mes,ENDAVANT FAMÍLIA JO US DONO EL MEU SUPORT AM TOT DOLORS PLANA
Em preocupa la política educativa ( en referència a l’educació obligatòria). Una reflexió ben feta haurà de posicionar-se dins d’una dinàmica més cooperativa i socialment cohesionada, i no una perspectiva de gestió similar a la privada i a l’empresarial.
Un bon servei avaluador extern i el foment de projectes pedagògics creatius i crítics amb assessorament i amb la figura del director/ra com a impulsor i no com a fiscalitzador i repressor d’iniciatives. En definitiva, articular els mecanismes per a promoure la participació real.
Més equitat i equilibri en el curriculum amb la pràctica eliminació de les diferències en la temporització de les matèries i una substitució d’aquest conceptes pel concepte d’articulació en projecte per a proporcionar una més i millor adequació de la pràctica educativa als interessos dels alumnes. Més pressupost, més mitjans i menys massificació. En definitiva, una nova llei amb més recursos. L’educació com a pilar fonamental de la nostra societat.
Gràcies
Quants dels impulsors del manifest són Consellers/res Nacionals i van votar a favor de la reducció de delegats/des (dels de veritat, dels que voten) al proper Congrés? Això són noves maneres, això és obertura? Mentre les paraules no vinguin acompanyades d’accions, malament, que el paper ho aguant tot, i jo encara no he trobat un manifest que no poguès subscriure.
Manuel, ha d’haver un nou Consell Nacional per canviar la data. Així, els companys i companyes signants que siguin consellers i conselleres tindran una segona oportunitat per demostrar que són coherents amb el que signen i escriuen. Confiem.
Un PSC arrelat a la nostra terra, convençut de les potencialitats del País.
I treballant per un futur sostenible!
això és el que s’hauria de concretar. I a més, tema finançament de partits, medi natural, economia sostenible, europa. No volem, només grans paraules, ni herois ni liders carismàtics.
Magnífica declaración de intenciones. Ahora solo falta concretar esa nueva orientación de la línea ideológica y ese nuevo estilo de dirección participativa y colegiada, que haga sentirse útil a nuestra militancia. Eso son, nuevas normas internas de funcionamiento y selección de liderazgos con la suficiente valentia como para llevarlas a cabo.
per que no quedi en més paraules, haurieu de poder explicar cap a on es vol anar. Temes: Nació, llengua, serveis socials, serveis públics, corrupció, transparència, mon financer……… Si no ho podeu explicar de manera inteligible pel ciutadà mitjà, seran més paraules de les que tots n’estem molt cansats. Massa. Així, dons, anomeneu uns comissió de transparència i aneu-vos explicant. Pot ser difícil, pot generar divisions dins del grup, però ho heu de fer, sinò pot semblar un grup que es munta el futur i més del mateix. Fent-ho, aclarireu idees, agafareu compromís. Dons, anims
Perdoneu, però opino com altres comentaris. Resulta un discurs ben buit de contingut: terminologia transmesa d’una generació a una altra, la que encapçaleu vosaltres. Què enteneu per la defensa del federalisme? No us organitzeu en “federacions”? Zapatero també ens va fer combregar amb la roda del federalisme. A més, quin era l’esperit fundacional del PSC? Em sapg greu, però ni us apropeu i, per tant, no podreu convèncer la ciutadania.
Avui he tingut una certa alegria política al veure el titular del diari, es per això que os envio estàs notes d’ànim per la proposta, Espero i desitjo que sigui de veritat una proposta de canvi radical, els ciutadans ho necessiten la societat ho demana i el PSC ha de encapçalar aquet canvi de forma en la Política, endavant excompanys os lo desitja un militant, que va ser de l’any 1977 fins al 2009
Jesús Tambo Gregorio
Ex-Secretari d’Organització de l’Agrupació de Vilanova i la Geltrú , Ex-Secretari d’Organització de la Federació X Alt Penedès-Garraf, Regidor de Vilanova i la Geltrú 1987-1995, Delegat d’ UGT i President del Comitè d’Empresa i molt mes Ex
Una de les coses que mes m’ha agradat al veure la notícia és que per fi, hi ha un col·lectiu en aquest partit que no té por en dir que som i volem un partit d’esquerres, amb totes les paraules. Per fi hem sento identificat amb una declaració d’intencions, un manifest, un quelcom que de cara al congrès ens pugui portar a tornar a ser aquell partit d’esquerres que hem de ser.
Salut i força!
Opino que ja és hora que ens adonem que hem de lluitar contra la corrupció i la transparència. De deixar-nos de petiteses i bestieses i centrar-nos en fer felices a les persones, que és, al cap i a la fi, pel que es va crear la política, per servir al poble i fer-lo més feliç, fent de cada carrer, de cada avinguda, de cada poble i ciutat, un lloc millor per viure.
Puc subscriure tot el document, perquè és genèric i són les idees troncals del socialisme de sempre, però darrera de les consignes, per sota del mots i les definicions no hi ha massa aparell antic amb ganes de perpetuar-se? De totes maneres molta sort a tots i a totes!
Totalmente de acuerdo con el manifiesto. Honestamente, creo que era algo que la mayoría de la militancia esperabamos. Ahora nos falta el pálpito de ese nuevo estilo de dirección colegiada y participativa. La militancia, al fín, sentirá que sus aportaciones y discrepancias en las asambleas de Agrupación, serán tenidas en cuenta, en el convencimiento de que qien sale fortalecido es el partido y por, ende, cuantos lo conformamos.
Estem davant d´un congrés i d´unes eleccions , la gent s´està posicionant .Però els militants de base el que volem és un partit fort i decidit , amb un cap que sàpigo portar el partit i atraure la gent progresista cap al nostre progecte , amb fets , i amb paraules clares per a que la gent pugo endendre el nostre progecte . En cas contrari tindrem corvengència per a molts anys . Ah !!!, els debats els em de plantejar nosaltres , no els tertulians .
Crec que ja era hora de que els partits polítics, en aquest cas el PSC, vulguin fer un canvi en la seva estructura interna. Es una gran oportunitat per a tornar a començar de nou i fer veure especialment als més joves que hi ha una intenció per part dels partits polítics a una millora que sera util per a tothom.
La carta és un bon compendi d’intencions, però no oblidem que el nostre electorat necessita respostes més concretes. Hem de parlar de refermar vells valors,com ara el cultiu de l’esforç, la significació del treball, la humilitat i prudència en les formes i un esperit de servei a la comunitat en la qual vivim. I també dels nous valors : el respecte a l’entorn, la preservació del planeta i al patrimoni extraordinari de la diversitat de la nostra societat, per exemple.Volem una societat més democràtica i més justa. Hem de canviar el nostre model de vida, tan personalment com col.lectivament, reduint el consumisme, repartint el treball, participant les decisions, construint en equip…Teniu el meu suport.
Les antigues majories han donat pas a una fornada de dirigents poc acostumats a fer política amb majúscules. Cal deixar els despatxos de Nicaragua i patejar el carrer, parlar amb la gent que pateix, aguantar les recriminacions que ens fan els ciutadans que es troben sense veritables polítiques d’esquerra. Per mi això és molt més important que la relació amb el PSOE. Cal fixar una veritable posició d’esquerra, sense complexos, i estar al costat dels treballadors i de les families que veuen com perden la feina i la dignitat. La dreta, en les seves fórmules diverses,ciu, pp etc ja té qui els voti. I estan molt mobilitzats. Sóm nosaltres qui hem de seduïr a aquells que s’han anat quedant a casa, i només ho podrem fer amb propostes creïbles per tal que el ciutada es senti recolzat davant de les polítiques neocon que ens volen imposar. Ens hi hem de deixar la pell, començant per recuperar la nostra dignitat socialista.
Jo confio plenament am els meus amics del PSC,tot el que digui en ver a ells ,es poc son una gran família ,ells alguna vegada es poden haver equivocat perquè d’errors tots en fem,pro ja transparència i per aquest motiu ,no fa falta que digui res mes,ENDAVANT FAMÍLIA JO US DONO EL MEU SUPORT AM TOT DOLORS PLANA
Em preocupa la política educativa ( en referència a l’educació obligatòria). Una reflexió ben feta haurà de posicionar-se dins d’una dinàmica més cooperativa i socialment cohesionada, i no una perspectiva de gestió similar a la privada i a l’empresarial.
Un bon servei avaluador extern i el foment de projectes pedagògics creatius i crítics amb assessorament i amb la figura del director/ra com a impulsor i no com a fiscalitzador i repressor d’iniciatives. En definitiva, articular els mecanismes per a promoure la participació real.
Més equitat i equilibri en el curriculum amb la pràctica eliminació de les diferències en la temporització de les matèries i una substitució d’aquest conceptes pel concepte d’articulació en projecte per a proporcionar una més i millor adequació de la pràctica educativa als interessos dels alumnes. Més pressupost, més mitjans i menys massificació. En definitiva, una nova llei amb més recursos. L’educació com a pilar fonamental de la nostra societat.
Gràcies